Representants de les cooperatives agrícoles de les Pitiüses (Agroeivissa, Santa Eulària Sant Antoni i Formentera), així com del Consell de la Pitiüsa Menor han conegut aquest matí tot el procediment que està desenvolupant l’Ajuntament per a gestionar els llots de la depuradora que no extrauen ni traslladen per a la seva gestió ni el Govern balear ni el Consell. L’alcalde, Vicent Marí; i el tècnic municipal de Medi Ambient, Javier Gómez, els han portat a veure l’estat d’una aplicació agrícola ja finalitzada i els han ensenyat altra en procés, on han pogut veure com es desenvolupa l’activitat i comprovar l’absència d’olors, la no proliferació d’insectes i la qualitat de l’adob agrícola resultant.
A la trobada també s’ha explicat que Santa Eulària des Riu va destinar l’any passat 40.700 euros en gestionar els fangs extrets i que inicialment s’havia fet la previsió de gastar 100.000 euros enguany però que, finalment, aquesta xifra pot pujar fins els 130.000 ja que Abaqua havia apuntat a una emissió de llots setmanal equivalent a 6 camions de 15 tones i en realitat s’estan extraient 9 i 10 setmanals. En aquest sentit, Marí ha reclamat que es signi ja el conveni al que s’han compromès el Govern i el Consell per tal d’assumir els gestos generats per aquesta aplicació al 2015 i al 2016 i que, de moment, ha d’assumir íntegrament el municipi.
Allà també s’ha explicat que des de l’última setmana d’abril (en que es va descobrir que feia dues setmanes que no es treien els llots de la depuradora) fins al 30 de juny, s’han extret 765 metres cúbics (equivalent a una tona) de llots i s’han fet servir 4.334 m3 de restes de poda triturada, tot amb un cost de quasi 41.000 euros. Aquesta xifra suposa uns 53,40 euros per m3 de restes de la depuradora, la meitat del cost estimat pel Govern, que va anunciar que enguany destinaria 800.000 euros per treure 8.000 metres cúbics de fangs d’altres depuradores de l’illa. Amb l’afegit de que el sistema emprat a Santa Eulària permet l’aprofitament del material resultant als camps locals i suposa una empremta de carbono (emissions de gasos en tot el procediment de la gestió, que s’incrementen notablement en el trasllat amb vaixell).
En la trobada, s’ha remarcat als assistents que s’han fet múltiples proves per a trobar la quantitat necessària de restes de poda per tal d’evitar filtracions al terra i sortida de males olors i que les anàlisis fetes tant de les aigües subterrànies com del terra on s’han fet les aplicacions descarten contaminacions per metalls pesants o per bactèries com ara la salmonel·losis o les e-coli, que poden afectar les persones. A més, s’ha destacat la bona qualitat de l’adob resultant per a la seva aplicació als camps de conreu, especialment per al farratge, encara que també es pot aplicar també per a cultius hortofrutícoles.
{pgslideshow id=79|width=640|height=480|delay=3000|image=L}
