També es projectarà el documental 'Arenas de silencio (olas de valor)', amb experiències de dones que han lluitat contra la violència de gènere i les xarxes d'explotació sexual
Santa Eulària des Riu, 26 de novembre de 2020.
L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu està celebrant durant tota aquesta setmana els actes per commemorar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra la Dona. Un dels actes principals tendrà lloc el proper dissabte, a partir de les 19.00 hores al Palau de Congressos. Es tracta d’una taula rodona en què representants de l'Institut Balear de la Dona, de l'Oficina de la Dona a Eivissa, de la Guàrdia Civil i de l'advocacia explicaran els recursos disponibles perquè les dones víctimes de maltractament puguin acabar amb aquesta situació. L'assistència és gratuïta però es requereix reservar plaça a través dels apartats de vendes d'entrades de la web www.santaeulariadesriu.com.
Amb aquesta taula rodona es vol oferir informació sobre la violència de gènere, no només dades sobre la freqüència d'aquestes situacions i l'ocultació que les envolta. També informació dels indicadors que podem tenir en compte per si algú està vivint en primera persona o està sent possible testimoni d'una situació així. Però no és aquest l'únic objectiu ja que també es vol ajudar a trencar el silenci gràcies a professionals de diferents àmbits que poden parlar dels recursos disponibles per ajudar les víctimes, a més de poder explicar les seues pròpies experiències donant suport a desenes de dones. A la taula rodona, moderada per la periodista Raquel Sánchez, també estarà present Chelo Álvarez-Stehle, directora del documental que es presentarà posteriorment.
Projecció
"Arenas de Silencio (olas de valor)" és una producció realitzada el 2016, any en què va rebre el primer premi 'Biznaga de Plata, Afirmant els drets de la dona” del Festival de Màlaga. Després de dedicar més de 20 anys a exposar el submón de l'explotació sexual i el tràfic a Àsia i les Amèriques, la periodista Chelo Álvarez-Stehle es veu en la necessitat de tornar a la platja de Zarautz que va donar fi a la seva infància per tal de desvetllar secrets de família.
El 1997, Álvarez-Stehle viatja al Nepal on coneix Charimaya Tamang (Anu), una de les més de 200 supervivents de tracta nepaleses rescatades de bordells de Mumbai. Anu és la primera supervivent que aconsegueix enviar a la presó els seus traficants, però la família d'aquests la sotmet a dures represàlies durant anys. El 2008 coneix Virgínia Isaías, una dona mexicana resident a Califòrnia que va ser segrestada a Mèxic mentre donava el pit a Lala, el seu nadó de sis mesos, per un grup de tràfic que la va forçar a prostituir-se a Chiapas.
La pel·lícula va traçant les històries d'Anu i Virginia que, després d'invertir més d'una dècada reconstruint la seua vida, es converteixen en activistes contra la violència sexual i el tràfic. En complir 17 anys Lala trenca el silenci a càmera sobre la violència que va marcar la seua infància.
Inspirada pel valor d'Anu i Virginia, la cineasta decideix aprofundir en la seua indestructible passió per denunciar aquest tipus d'històries. D'aquí neix un viatge paral·lel d'introspecció que trenca el silenci sobre l'abús sexual en la seua família i en la seua pròpia vida.
