L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu ha presentat dos plans a la convocatòria extraordinària realitzada pel Ministeri d'Indústria dins de la seua estratègia de sostenibilitat turística en destí que forma part del Pla de recuperació, transformació i resiliència. El consistori sol·licita l'arribada de 47,33 milions d'euros amb la intenció d'impulsar projectes destinats a renovar i millorar les zones turístiques des Canar, s’Argamassa i Cala Pada, millorar la seguretat i connectar-les amb un carril cicloturístic al nucli de Santa Eulària, així com a fomentar el turisme MICE i la desestacionalització a través de la construcció de la segona fase del Palau de Congressos d’Eivissa. En els pròxims tres anys, el pla de modernització i competitivitat del sector turístic de la Secretaria d'Estat de Turisme reserva una partida de 1.858 milions d'euros per a les convocatòries extraordinàries de plans de sostenibilitat.
La demanda formulada pel consistori es divideix en dues intervencions. La primera és un conjunt d'actuacions transformadores dels àmbits turístics des Canar, s’Argamassa i Cala Pada, i el pressupost estimat d'execució durant els pròxims tres exercicis seria de 11,68 milions d'euros. El projecte es divideix en una quinzena d'actuacions entre les quals destaquen obres ja previstes i en diferent grau de preparació com són la realització d'un carril bici entre s’Argamassa i Santa Eulària (contemplat dins de la fase final de reforma de la carretera des Canar), la renovació de pluvials as Canar per evitar abocaments, així com la conversió en zona de vianants i embelliment del passeig marítim des Canar (pendent d'inici de les obres). Altres propostes noves serien la creació d'un pulmó verd a s’Argamassa i un centre d'interpretació de l'aqüeducte, la implantació d’enllumenat LED, la generació de 36 punts de recàrrega elèctrica de vehicles o implementar un sistema públic de mobilitat amb bici, entre d’altres.
Mitjançant aquest conjunt d'intervencions es pretén millorar la mobilitat i fer-la més sostenible, ajudar a descobrir els atractius turístics, ambientals i culturals de l'entorn, reduir els consums energètics i les emissions contaminants i, en general, un increment de la qualitat de vida dels visitants i dels residents.
Com a segona proposta s'aborda el desenvolupament del sector del turisme MICE (sigles en anglès per a congressos, convencions i altres trobades sectorials o professionals) a través del desenvolupament de la segona fase prevista del Palau de Congressos d’Eivissa, si bé ampliant els elements de sostenibilitat, digitalització i equipament cultural, així com millora dels espais naturals annexos. Així, la proposta presentada inclou un total de 35,67 milions.
Estalvi d'energia i més per al Palau
Al projecte es contempla la instal·lació de sistemes d'estalvi d'energia i de monitoratge del fluid generat mitjançant sistema fotovoltaic, convertint-lo en un edifici 100% autosuficient. Però també es planteja la possibilitat d'una coberta enjardinada, la creació d'un espai escènic avançat i d'un aparcament ‘intel·ligent’, el qual ampliaria en una planta l'última proposta plantejada per ajudar a descongestionar la zona.
En completar-se el projecte de Palau de Congressos d’Eivissa s'estima que aquest serà un element dinamitzador per excel·lència de l'economia del conjunt de l’illa, posicionant-la en un segment de qualitat, respectuós i sostenible. Serà, a més, un incentiu de creació de noves ocupacions i empreses en el sector turístic i augment de la competitivitat del teixit empresarial existent, tant entre l'oferta hotelera, com les de restauració, oci, comerç, transports i relacionades amb el segment, com per exemple les DMC o les de lloguer de mobiliari per a esdeveniments, augmentant així la qualitat de vida dels residents, principals actors d'aquest teixit empresarial. Finalment, com a efecte ‘col·lateral’ s'espera una millora de l'accessibilitat a l'illa, gràcies a l'augment de rutes i freqüències fora de temporada.
Tots dos projectes inclouen bona part dels objectius de l'estratègia de sostenibilitat turística en destí que marca el Govern i que són, bàsicament, “regenerar el litoral, esponjar edificacions, augmentar l'eficiència energètica, millorar espais i infraestructures públiques i d'embelliment, frenar el canvi climàtic, desenvolupar la complementarietat amb altres productes, consolidar l'oferta d’allotjament a través del desenvolupament de productes complementaris, reconvertir infraestructures costaneres, reduir la saturació aplicant TIC als fluxos turístics, avançar en la gestió intel·ligent dels residus i restaurar els ecosistemes”.
