Skip to main content

Sa Font des Ierns torna a vestir-se de festa aquest diumenge després d'una inversió municipal de 215.000 euros

09/08/2024
Sa Font des Ierns torna a vestir-se de festa aquest diumenge després d'una inversió municipal de 215.000 euros

L'Associació de Veïns des Terç i Can Ramon de Baix reprendrà aquest diumenge (20 hores), després de cinc anys d'absència, la festa de Sa Font des Ierns, que forma part del catàleg municipal de patrimoni històric. Aquest enclavament emblemàtic del barri ha rebut tres grans intervencions per part de l'Ajuntament de Santa Eulària que, en les dues últimes, realitzades entre 2020 i 2024, ha suposat una inversió total de 215.083,08 euros (IVA inclòs). En la festa participarà la Colla des Broll  i hi haurà també jocs tradicionals.

Pel que respecta a la primera de les intervencions més recents, en 2020, va consistir en la rehabilitació de la séquia de l'aqüeducte, en el sanejo d'esquerdes de l'aqüeducte, esquerdejat mestreado i remolinat amb morter de calç de paraments horitzontals de les séquies, ‘broll’ i aqüeducte, revestiment amb pintura del ‘broll’ i séquies i una nova solera en el ‘broll’ i canvi de sistema d'il·luminació.
L'última, i de major importància, s'ha efectuat entre 2023 i 2024. La intervenció ha consistit en l'adequació del camí d'entrada a la font mitjançant el seu eixample, nou pavimentat de pedra calcària d'Eivissa abujardada i la construcció de parets de pedra que delimiten el camí fins a la seva arribada al conjunt hidràulic. També s'han netejat i llaurat els camps annexos.

Origen

La Font des Ierns es troba dins del torrent des Ierns. El nom prové de l'antropònim Iern (sovint escrit Yern), que és una forma local del nom Isern, documentat a Eivissa el segle XIV en el quartó de Santa Eulària. La font va ser documentada per primera vegada en 1637, però l'origen d'aquest sistema hidràulic s'ha fixat en l'època andalusina i, probablement, és del Segle X.
L'entorn compta amb un ‘broll’ dins d'un recinte ovalat que portava aigua, a través d'un canal, cap a les dues séquies, una per cada costat del torrent. La séquia de la dreta necessitava salvar el torrent mitjançant un pont o aqüeducte d'un sol arc de pedra. El ‘broll’ quedava separat del torrent per un mur que ajudava a contenir les avingudes d'aigua del torrent. Segons la documentació, la majoria dels elements existents són de 1737 (amb les lògiques reparacions posteriors).

 

Comparteix aquesta notícia